El Periódico publica “Adéu a Discos Castelló” i el seu perquè

El Periódico acaba de publicar “Adéu a Discos Castelló“, on desgrano en poques línies el perquè de la decadència de moltes botigues a les quals “els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i a les quals se’ls han escapat moltes coses durant massa temps.

NOTA: han publicat l’article íntegre, sense retalls, tot i que el títol NO és meu.

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu. Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas
Barcelona

Lunes, 14 de marzo del 2016 – 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l’etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se’ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l’han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d’apreciar-la, d’admirar-la com a obra d’art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest ‘públic potencial’.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l’MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L’efecte psicològic és terrible. Ja no ‘compro el CD’, no el necessito, només ‘compro la música’. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d’streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d’un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l’assumeixen com pròpia, els segons sabem que l’art expressa la veritat per si mateixa.

Tota la informació a: nitsenblanc.cat

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles i assaigs, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.