El vot dels morts

Un professor de dret constitucional, amb qui vaig tenir la sort de coincidir a classe, va resumir molt bé la situació del sistema electoral a Espanya: “en cap altre lloc han votat tants morts com en aquest país [Espanya]”. Directa i letal. És d’aquestes expressions que se’t queden gravades en el fons de la memòria encara que no entenguis el perquè del seu significat i que, passat un llarg període de reflexió, tornen amb una força insospitada.

Si alguna cosa et dota de criteri objectiu és viure les situacions des de dintre i des de la distància, dos punts de vista molt difícils d’aconseguir, dues fotografies necessàries per atalaiar bé el paisatge on vius. Llegeixo que la reforma electoral del 2011 va sorgir amb la intenció d’acabar amb el “voto de los muertos”(!?).1 M’explico. Anteriorment, s’enviava automàticament la documentació per votar a l’estranger a tots els residents absents inscrits en el CERA (cens de residents absents). L’únic que li calia fer al votant era introduir el vot amb una fotocòpia del DNI o passaport, sense comprovar qui feia l’enviament des de l’exterior. Això va provocar que “en países como Argentina […] las fotocopias de los carnés corrían como la espuma”.2 I és prou conegut que el sr. Fraga va perdre la majoria absoluta de les eleccions autonòmiques de Galícia del 2005 gràcies a l’anomenada “cinquena província” gallega3: la dels morts. Fins i tot el diari La Voz de Galicia ho va comprovar el juny del 2005 a l’enviar un vot des de Buenos Aires d’una dona morta.4 Als socialistes i al PP ja els hi anava bé mentre estaven respectivament al poder. Però el 2005, el sr. Fraga es va emprenyar i va impulsar una reforma. No ho deurien fer gaire bé: altre cop, el diari La Voz de Galicia va emetre el vot del marit de la dona del primer engany, també mort, en les eleccions de febrer de 2007 repetint exactament el mateix procediment.4 Què passa quan la democràcia es gira en contra de la democràcia? Doncs que cal convertir una d’elles (o ambdues) en una dictadura. En aquest país no costa pas gaire. Han eliminat el CERA i han posat procediments impossibles als residents a l’estranger per a què (no) votin i això acaba essent “la cuadratura del círculo para impedir el voto crítico hacia los responsables de las políticas que han expulsado a cientos de miles de personas de este país”.5 Diana: augmentar l’emigració (expulsió forçada) de la gent i vetar el seu vot. Així “calles” a 2 milions de persones.

Avui, recordant la frase del meu professor que us he citat al principi, m’adono que té més sentit que mai. Les idees ben pensades i ben dites no tenen preu. I el meu professor deu parlar amb coneixement de causa perquè treballa a l’Oficina del Cens Electoral de l’Institut Nacional d’Estadística.

1 http://www.elmundo.es/espana/2015/11/04/563257e0ca4741a4218b4688.html (últim accés: 18/12/15).

2http://cienciasycosas.com/2015/12/11/2-millones-de-votos-expatriados-y-manipulaciones-electorales/ (últim accés: 18/12/15).

3 http://www.elmundo.es/elmundo/2009/01/31/espana/1233356438.html (últim accés: 18/12/15).

4http://www.lavozdegalicia.es/especiales2008/elecciones/2008/03/02/0003_6615840.htm (últim accés: 18/12/15).

5http://www.eldiario.es/desde-todas-partes/maniobra-gobierno-proximas-elecciones-Mayo_6_380122001.html (últim accés: 18/12/15).

Tota la informació a: www.nitsenblanc.cat

Aquesta entrada ha esta publicada en Articles i assaigs, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.